Quatre pinzellades sobre la història del municipi

El grup "Esquirols" ens ha fet arribar un petit resum, extret de la "Gran Enciclopedia Catalana", sobre la història del municipi.

Història de l’Esquirol

Us presentem una mica d’història recollida a la Gran Enciclopèdia Catalana sobre l’origen de l’Esquirol i la seva relació amb la parròquia de Santa Maria de Corcó.

El nom de l’Esquirol prové d’un antic mas Esquirol, documentat des del 1327. Entorn del 1420 Joan Esquirol i el seu fill van vendre el seu mas a Francesc Comperó, àlies Perai, de Rupit, que va passar a viure a l’antic mas Esquirol i li va donar el nom de Perai. Els Perai convertiren el mas, situat al peu del camí ral de Vic a Olot, en hostal. El segon o tercer hereu dels Perai, Llorenç Perai, el 1454 es diu amo útil de la pobla o hostal de l’Esquirol. L’esment d’hostal o pobla representa ja un privilegi o una autorització per part del senyor del terme per a crear un nucli de poblament. Un segle després, el 1553, els Perai continuaven regentant l’hostal, prop del qual hi havia ja un nucli de sis famílies, que havien augmentat a 26 el 1626 i a 60 el 1687 (els documents parlen indistintament de carrer o poble de l’Esquirol).

El poble de l’Esquirol fou “una pobla” o barri format al llarg del camí ral de Vic a Olot, a l’indret del Coll Sagorga, no lluny de l’antiga sufragània de Sant Genís, desapareguda. Aquesta església existia ja el 1239, a l’indret de les ruïnes de Cal Corema, i fou abandonada en ésser traslladada la parròquia de Santa Maria al poble de l’Esquirol.

Al final del segle XVII, segurament amb caràcter votiu durant alguna pesta, fou bastida una capella a Sant Roc al capdamunt del carrer, recordada per una capella mural a la façana d’una casa d’aleshores anomenat carrer o poble de l’Esquirol. L’increment de població féu que al 1721 comencessin els tràmits per al trasllat de l’antiga parroquia, situada vora la masia de la Bertrana (Santa Maria de Corcó), a la població de l’Esquirol.

La nova església s’edificà entre 1721 i 1743, i fou completada amb l’esvelt campanar el 1762. Se n'ocupà dels plans i l’execució l’arquitecte vigatà Josep Morató. Destruïda el 1936 amb els seus antics retaules, a excepció del campanar, l’edifici actual fou bastit a partir del 1940, segons plans de l’arquitecte diocesà Josep M. Pericas.

L’església o parròquia “domus de Sancta Maria”, a la villa Corgolone, està documentada des del 952, quan s’hi enregistraren un seguit de compres de terres que després passaren al monestir de Sant Benet de Bages. Aquesta masia rural, que donà nom a la parròquia, es trobava a l’indret del mas Bertrana, successor de l’antic mas de Corcó, on s’establí vers el 1080 un Bernat Bertran (el nom de mas Bertran, citat ja el 1124, evolucionà i es canvià en el de la Bertrana). L’església de Santa Maria (dita ja Sancta Maria de Corcolione el 1079) subsistí en aquest lloc fins el 1743 quan es va traslladar al poble de l’Esquirol.

Els problemes toponímics de la denominació del municipi (Santa Maria de Corcó o l’Esquirol) s’originaren el 1734 quan l’antiga parròquia rural de Corcó es traslladà al poble de l’Esquirol, que s’havia format al llarg dels segles XVI i XVII, prop de l’antic camí ral de Vic a Olot.

Durant el període 1937-39 el municipi va canviar el nom pel de l’Esquirol, recuperant així el seu nom originari. Però després durant la dictadura va ser novament canviat pel de Santa Maria de Corcó.

Sembla ser que el nom “esquirol” com a treballador que substitueix un obrer en vaga deriva dels teixidors de l’Esquirol que reemplaçaren, durant la vaga del 1855, els obrers de Manlleu. Un nom de fama internacional, per un be o per un mal com deia la cançó a “Qui sap d’on som” dels tai-a-treros.

Amb aquesta breu pinzellada de la nostra història volem mostrar a grans trets com es va formar el poble i perquè creiem que el poble s’ha de dir l’Esquirol. Estimem el nostre poble, i per això hem emprès aquesta iniciativa popular, per reclamar exercir el dret democràtic a decidir, tot respectant la majoria, coneixedors que probablement avui en dia predomina molt més en boca de tots el nom l’Esquirol que el de Santa Maria de Corcó, i esperançats amb un possible canvi que faci justícia al nostre parer, de quin ha de ser el nom del poble.

Tot això amb un respecte absolut al pensar lliure o a la fe de cada vilatà, sense menysprear en absolut l’existència de la parròquia Santa Maria de Corcó dins el que considerem poble de l’Esquirol.

Gràcies per l’atenció.

Jaume Castanyer en representació del grup "Esquirols"